La tele

Un moment o altre havia de parlar de la tele en aquest meu raconet. Però sempre que em posava, bàsicament, em venien ganes de “despotricar”. I és clar, per a això ja tenim al meu admirat Monegal, que per cert ho fa molt bé. I a més, que us he de dir que no sapigueu. Al marge de la majoria de la programació de TV3, 33, Barcelonatv i amb d'algunes excepcions d'altres cadenes (com la 2 de TVE) , especialment quant emeten bones pel•lícules, sèries entretingudes o documentals (això passa molt tant en tant), la mediocritat i el mal gust són el pa de cada dia. La tele vomita bajanades insubstancials i adotzenants, quant no es dedica a denigrar sense cap tipus de vergonya a la pobra gent que passa per un mal moment i que per uns segons de glòria són capaços de esbombar les seves misèries per a alimentar el morbo del personal. I com estiguis molt cansat i no et quedi esma ni per fer zàping els gurus de l’audiència ja t'han rentant el cervell i enverinat l'ànima. Si jo manés obligaria, a les hores de màxima audiència, a emetre programes d'humor. Com a mínim trauríem alguna cosa bona del artefacte que presideix l'espai més important de la nostra llar i ens aniríem a dormir havent fet el sa exercici de riure. Com que jo m'hi poso tard tinc la virtut d'adormir-me als cinc minuts d'encendre-la, però no se si això és una sort o una desgràcia per que el sofà no és el millor lloc per a dormir. Però heus aquí que ja tenim excusa per a mantenir-nos desperts. “Ànima” de 33 ha trencat el meu ritme vital. A l'hora de l'emissió del programa ja no m'agafa el son, tot el contrari el programa m'encanta i em posa com una moto. Quantes coses interessants passen, quants llibres per llegir, pelis per anar a veure, concerts... quin neguit! no tinc temps per a fer tantes coses!...quin estrès!...crec que avui em quedaré a casa que fan Thalassa...