Malgrat l’esportista d'elit sigui considerat i valorant com un heroi i objecte cobejat de tot tipus d’interessos i ambicions, la “família” de l'esport és molt injusta amb les criatures que engendra. Un fill és per a sempre no se’l pot abandonar a la seva sort quant ja no ens omple d’orgull ni ens fa servei. I tot i que d’això no se’n parla, més val que no remeneu per les biografies de molts esportistes professionals retirats, que tantes alegries van donar als aficionats, per que és desolador. Molts d'ells, després d'anys de dedicació, disciplina i sacrifici, han hagut de suar la samarreta per situar-se de nou dintre la societat que els va donar una glòria efímera i un futur incert. I fins i tot, trobar una feina digne ha estat, per a molts d'ells, una veritable carrera d'obstacles.
La marca de roba esportiva no em paga per a recordar-vos la seva campanya dels últims jocs olímpics (tot i que per la seva plasticitat és més una obra d'art que un anunci) però em va de meravella per explicar-vos una historia de contrastos. Cliqueu sobre la foto i trobareu l'altre cara de la "medalla". Gràcies Loquillo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada