Cliqueu sobre la imatge
He llegit que a Caracas s’ha transformat una plaça de braus en equipament públic cultural i també, que a la ciutat de Dos Hermanas (Sevilla) han abolit la "festa". I jo em pregunto: I nosaltres els barcelonins, en que estem pensant? És un escàndol que seguim mantenint aquest anacronisme. Vaja exemple que donem! Que trist.
Sempre m’he preguntat que passa per el cap d’un aficionat a les curses de braus per gaudir d’un espectacle tan sanguinari i morbós, i defensar tan apassionadament aquesta tortura. Si l'hi preguntes a ells diuen que la vida regalada que té l’animal justifica el patiment final i que si comparem com viuen els animals per a carn en les granges la cosa no té color. Potser tenen raó, tot i que el brau no pot opinar sobre la qüestió, però aquest es un altre tema. "Toro Bravo" diuen...i jo dic, martiritzant amb sadisme un animal herbívor i pacífic per que surti a la plaça fet una fera...imagineu-vos...quina covardia!Del torero no parlo per que de tots els que intervenen en la “festa” només ell pot tenir una justificació. La mateixa, tot i que més lluïda i ben pagada, que la del botxí del escorxador. Els calés. Però el públic? De debò que no hi ha coses més entretingudes que fer que passar la tarda suant la cansalada al sol, mirant i ensumant la sang, els vòmits i els excrements d’un animal mentre agonitza?
També és cert que la matança del porc era un espectacle fins fa no gaire, però sembla que aquesta primitiva costum ha caigut en desús des de que en qualsevol poble o ciutat hi ha tele i centres comercials. S’han fet estudis que revelen que si per la seguretat del torero es protegissin els pitons del animal i el brau no acabés morint a la plaça s’acabaria la festa per manca d’aficionats. I m’ho crec. Sense la possibilitat de que el torero mori, que el cavall acabi esbudellat, la bèstia vençuda, desorellada i arrossegada, la festa no tindria sentit. Les lluites de gladiadors deurien passar a millor glòria a partir de la prohibició de que es matessin entre ells.
Fa poc fent zàping vaig veure un programa sobre braus. En un moment donat el comentarista va tenir la barra de dir que “la llarga agonia del animal havia ajudat a fer més fantàstica la "faena”. Quina crueltat!. Al final del programa van fer un resum-homenatge al torero ambientat amb la cançó Profundo Valor que la cantant Marta Sánchez va escriure per a la seva germana malalta de càncer. Desafortunada comparació i tot plegat una bestiesa. Valor i "guevos" també en té el descerebrat que es posa al volant d’un cotxe sortint de la discoteca de matinada cec d’alcohol i no és un heroi precisament.
No anem bé i la cosa ja put. Qui paga les "corridas"? Suposo que NO amb els meus impostos. Barcelona no era una ciutat lliure de braus? Suposo que això era abans que els nostres polítics decidissin que el turisme seria la principal activitat econòmica de la ciutat. El turisme seguirà venint sense curses de braus i mantenir, i fins i tot impulsar, aquesta costum primitiva de fer del patiment dels animals un espectacle és intolerable. Millor que vinguin per conèixer el nostres valors: cuina, art, disseny, esport, fires, clima...
Per no parlar dels artistes i “intel·lectuals” que estan a favor d'aquest circ esperpèntic. Aquí m'aturo per que m’indigno encara més. Més valdria que l'Ajuntament arribés a un acord amb els propietaris de la plaça, el Grup Balaña, i la reconvertissin en alguna cosa que estigués més d'acord amb els temps que estem vivint. Potser en un espai de recuperació d'espècies en extinció, centre de recerca ecològica...el que vulguin abans que aquest absurd espectacle.
