Ja ho sabeu, el títol és una frase que sempre deia el David. Encertat, com sempre. No se per que m‘ha donat per aquesta tema, però el cas és que la música que escolto habitualment avui em commou com mai i m’obliga a evocar temps passats impulsant-me a asseure'm davant de l’ordinador per a escriure i reflexionar sobre l’amor. I malgrat que en la meva vida hi ha més d’un trencament sentimental, crec que he conegut l’amor, més o menys present en diverses experiències, com per a poder opinar. I no només les meves, també les d’aquells que van compartint amb mi la vida i de les que he estat testimoni .
Em pregunto si hi ha un tipus d’amor ideal. Així de primeres em quedaria amb aquell amor que dóna satisfaccions i no fa patir, però a la meva edat dir això seria fer trampes. Per que qui digui que l’amor ha de ser una bassa d’oli potser també s’equivoca. També jo vaig gaudir de l’angoixa apassionada i juvenil de sentir-te atret febrilment per un altre ser humà i se el que vol dir patir per amor i la rauxa romàntica. Però entre l’amor que ens fa perdre el nord i el que dóna sentit a la nostra vida posant serenor i equilibri hi ha graus en l’escala cromàtica dels sentiments.
I que vull dir amb tot això?. Doncs que avui dono voltes al que significa en les nostres vides tenir parella i he arribat a la conclusió que hi ha dos factors fonamentals per a ser feliç en companyia: la sort i la intel·ligència. Sort de trobar una bona persona, idònia per a nosaltres, i la intel·ligència de saber-la conservar. De l’atzar i l`encreuament de camins depèn el primer. El segon requeriment és tot cosa nostra. Em meravella i penso lo afortunats que són aquells que eren en el lloc oportú en el moment adient i han pogut trobar l’amor de la seva vida. Son realment uns privilegiats i potser no saben fins a quin punt. Per que saber identificar aquell o aquella que ens donarà bona vida seria el primer i mes important en la recerca de la nostra mitja taronja. De que serveix invertir en allò que sabem que un moment o l’altre farà fallida i que ens deixarà en dèficit d’il·lusions i projectes. Admiro a qui té la clarividència de treure's de sobre allò que sap que acabarà per fer-li mal. Tenir la força de voluntat de dir no. L'amor comença per un mateix. Com pot estimar aquell que no s’estima i es deixa maltractar.
Per que l’amor veritable es construeix amb intel·ligència cada dia i es basa en la cura i el respecte. Per que passada la fal·lera dels primers temps queda algú a qui haurem de procurar benestar i atencions tota la vida, i de qui hem d'esperar el mateix tracte. Hauríem d’estar obligats a llevar-nos cada matí amb un somriure i una mirada d’admiració per el que comparteix la vida amb nosaltres. Entre d’altres coses per que en aquesta estranya vida potser aquest serà l’únic gest d’humanitat que rebrem durant el dia. Un petó del ser estimat a l’hora d’anar a dormir ens reconcilia amb el món i amb nosaltres mateixos. Per que la vida ja es prou dura i l’amor només és acceptable quant compensa.
Però davant d’aquesta tan categòrica afirmació potser també cal afegir que no és tan fàcil conservar la parella. L’enamorament és genial, meravellós, però hem de ser realistes. No es tan fàcil trobar, en una relació moguda només per l’atracció, l’amor veritable, simplement per que no existeix per si sol. Cal tenir cura de l’objecte de la nostra passió. I si malgrat l’esforç la llavor no arrela cal intentar-ho un i un altre cop. Sense por a tornar a fracassar. Sempre com si fos el primer cop, sempre amb la il·lusió inquebrantable i l’esperit lliure de qualsevol rancor.
Eppp!...orgullós i sense complexos també aquell que encara que no tingui parella, per que mai l’ha mogut el interès o la por a la soledat, quan ha estimat ha estat simplement per que el seu cor –crec que és el lloc on s’alberguen els sentiments- allà l’ha portat, tot i que el trajecte hagi pogut ser curt. Que sol i "benavingut " també s'està "estupendu".
No puc il·lustrar aquesta reflexió amb una imatge per que porto una bona estona buscant i totes em semblen força cursis...petons a tots!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada