Cliqueu sobre la imatgeAhir es va celebrar el centenari del primer refugi construït als Pirineus, el d'Ulldeter. Obra de l'arquitecte Jeroni Martorell, aquesta emblemàtica i curiosa edificació d’estil modernista malauradament no va resistir el pas del temps i per això també ahir es celebraven els 50 anys del nou refugi, situat uns metres mes avall. El Centre Excursionista de Catalunya (CEC) va ser l’encarregat d’organitzar l’aniversari amb un dinar de germanor i una ballada de sardanes. També hi havia una ascensió al Gra de Fajol i una excursió botànica abans de dinar. Meravellós, que voleu que us digui. La muntanya és maca en totes les èpoques de l’any. L’espectacle del rierol vorejat d’herba i floretes silvestres és una medicina per el cos i l’esperit. M’hagués quedat a dormir però no duia llençols. Una pena realment, per 15€ la nit tens la possibilitat d’allotjar-te en un lloc encantador. No hi ha comoditats però et sents com en el hotel mes luxós del món.
Les fotos no són meves...gràcies als autors...
Cliqueu l’enllaç i visiteu els altres refugis del CEC, val la pena. També us deixo l’espai a Youtube de Joan Vila, un veritable amant de la muntanya i la curiositat del rodatge d’una pel•lícula en aquest refugi.
2 comentaris:
Va ser un dia bonic, tot i que l'anniversari demanava una mica més. Soc en Joan Vila i et vaig conèixer amb els de Camprodon. El meu post el faré la setmana vinent i es publica al bloc www.jvila.cat. Allà també hi pots trobar enllaços a la pagina web de camins, a l'estació metereologica a temps real i a la webcam des de Llanars. T'agradarà l'enllaç a Youtube dels vídeos de les nostres caminades de diumenge. I si et ve de gust el meu correu és jvila@ecopaper.net.
Un plaer haver-te conegut. Ah! la teva mare havia pujat des de Setcases, dues hores i mitja de pujada.
Hola Joan!!!...m'ho vaig passar molt bé amb el vostre anecdotari de refugis...:-)...va ser molt divertit...
He mirat a youtube les vostres caminades i m'ha encantat...estaré al cas del teu proper post...de moment poso un link del teu bloc al meu.
Realment també penso com tu que l'ocasió mereixia una celebració més lluïda.
Una abraçada!!
Laura
Publica un comentari a l'entrada