Barri i Mercat de Santa Caterina
Remodelació del mercat: Arquitectes Enric Miralles i Benedetta Tagliabue
Foto collage: Alex Gaultier
Torre espiral Arquitecte: Zaha Hadid
El Peix del Port Olímpic Escultor i arquitecte: Frank Gehry
Edifici Passeig de Gràcia Arquitecte: Toyo Ito
Torre Arbre Arquitecte: Toyo Ito
La noticia ha passat sense pena ni glòria però el cas és que si no surten noves restes, amb l'assentament neolític trobat el passat mes de març al carrer Reina Amèlia, podem dir que Barcelona te més de 7.000 anys d'història.
Això em recorda que farà dos o tres anys i per casualitat, mentre passejava per Santa Caterina vaig fer un descobriment força curiós. Aquell dia caminava pels carrers, abans ombrívols i ara amb una llum nova, mentre reflexionava en com l’enderrocament d’edificis havia contribuït a l’esponjament i la salubritat del barri, però que malgrat el sacrifici de molts dels seus habitants, que van tenir que patir una expulsió forçosa i molt dramàtica, el barri més antic i laboriós de la ciutat (recordem que la majoria dels carrer porten noms d'oficis) no havia millorat tot el que caldria.
En primer lloc per que l’èxode dels artesans i comerciants i la desaparició dels tallers i les botigues de tota la vida havien canviat la fisonomia i el sentit del barri, i per que amb el poc que gastava l’ajuntament en l'educació per el civisme i la neteja dels carrers, viure-hi i passejar no era molt agradable. Amb els milers de xiclet aixafats, burilles de cigarrets, papers, restes pudents de gossos i altres animals bípedes, era evident que encara calia molt per a fer. Si altres ciutats europees havien pogut dignificar els seus centres històrics per que a nosaltres ens costava tant aconseguir-ho?
Doncs anava jo amb aquestes cabòries quant de sobte vaig ensopegar amb alguna cosa realment sorprenent. Just davant del mercat, una arqueòloga desenterrava una tomba a no mes d’un metre per sota del nivell del carrer i que segons en va dir formava part d’un cementiri medieval. Em va impressionar veure aquell esquelet amb un braç creuat sobre el seu cor, a dos pams dels meus peus. "Res d’extraordinari", en va dir la noia mentre li netejava la sorra al difunt amb un raspallet. "Barcelona està plena de restes i moltes que s’hauran perdut. Quant les descobrim les obres es paren i això no interessa". M’ho podia imaginar, més de 7.000 anys d’història ininterrompuda donaven per a moltes troballes. Vaig deixar la noia que continués netejant, mesurant i fotografiant aquells ossos mentre jo donava una última ullada a qui en un altre temps deuria passejar també per aquest mateix indret.
La cosa no tindria més transcendència si no fora per que just en aquell punt (sobre d'aquell pobre home a qui ara treien del seu descans etern) recordo perfectament que quan era petita i anava a visitar a l'àvia jo jugava a la xarranca. Val a dir que potser el mort jeia sobre altres restes encara més antigues.
Per que capa sobre capa, Barcelona es reinventa constantment i ara, com una dona presumida que vol ser admirada i estar a l’última en el seu abillament, és la ciutat dels edificis singulars i els arquitectes de renom. Filòsofs urbanistes i arquitectes humanistes que venen de tot arreu per a vestir aquesta ciutat de la que diuen estar enamorats. I Barcelona, afalagada i dòcil, com sempre es deixar fer. Constrenyida geogràficament, Barcelona no te mes remei que enderrocar, reedificar i guanyar terreny al mar per seguir sent. I així, on hi havien barraques i misèria ara hi ha la zona amb els habitatges més exclusius i en lloc de pescadors i xiringuitos ara hi ha hotels de 5 estrelles. La majoria són edificacions espectaculars i molt boniques. Res a dir. Però sembla que tota l’alcaldia estigui ocupada amb el tema del nou urbanisme per que el centre de la ciutat, allà on el cor batega, està brut i deixat com una mala cosa i desentona amb la lluïssor dels nous edificis.
Que tindrà Barcelona que els seus alcaldes no volen marxar sense deixar la seva empremta per a la posteritat. Olimpíades, Fòrum, 22@, arquitectura de la modernitat i l'avantguarda...però no anem bé per que estem despullant un sant per vertir un altre i com no ho esmeni el nostre darrer alcalde serà recordat per haver convertit el centre històric de Barcelona en una mena de degradat i brut parc temàtic per a l'ús exclusiu dels turistes. A mi Barcelona ara mateix em recorda una cortesana ambiciosa sense cor ni sentiments. Molta perruca, perfums. joies i però sota la cotilla, molta ronya.
Per cert i parlant de dones, per a quant una alcaldessa a Barcelona.? Potser després de 7.000 anys a la ciutat li aniria bé el canvi...per variar una mica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada